El Llibre de les fonts

El Llibre de les fonts de la present Ciutat de Barcelona és un manuscrit conservat a l'Arxiu Històric de la Ciutat que recull el coneixement que existia sobre l'abastiment d'aigua de boca a Barcelona a mitjan segle XVII. Va ser escrit l'any 1650 pel mestre de cases Francesc Socies, qui tenia l'ofici (el càrrec) de mestre de les fonts i, per tant, era el responsable del correcte funcionament del sistema de captació, conducció i distribució d'aigua a la ciutat.Essent un encàrrec del Consell de Cent, aquest deliberà que el Llibre de les fonts havia de romandre de manera perpètua a la Casa de la Ciutat, controlant així qui tenia accés al coneixement recollit a les seves pàgines. Com afirma el mateix Socies, s'hi recullen tots els «camins i secrets» de les aigües a la ciutat, un coneixement amagat dessota terra i darrere les parets de la Barcelona del segle XVII.El Llibre de les fonts descriu la xarxa hidràulica de l'aigua de boca de la ciutat, formada per les mines, les conduccions (subterrànies i exteriors), els espiralls i respiradors i les fonts. A més de ser, segurament, el primer gran itinerari descrit per Barcelona, permet entendre com es gestionava l'aigua en una ciutat mediterrània en època moderna. Es tracta d'un document imprescindible per al coneixement de la història de Barcelona i d'un document excepcional en el context europeu.Amb la present edició donem a conèixer els continguts del Llibre de les fonts i es trenca la condició imposada pel Consell de Cent a mitjan segle XVII. L'edició que presentem inclou la transcripció del manuscrit precedida de set estudis escrits des d'una perspectiva interdisciplinària que inclou la història, l'urbanisme i la climatologia històrica, amb els quals oferim tant una visió del context polític, social, cultural i ambiental on va viure i treballar Francesc Socies com arguments per entendre i valorar l'abast i el contingut del seu llibre.