MITE DE L'ILLA BLANCA

L'Illa Blanca és el títol que va donar Santiago Rusiñol a una sèrie de set glosses publicades a principis de l'any 1913. Aquest títol va fer fortuna i va passar a designar una determinada visió de l'illad'Eivissa. Per tant, el mite de l'Illa Blanca és un mite modern,plenament vigent a partir dels anys trenta del segle XX, quannombrosos intel·lectuals europeus, sobretot alemanys i espanyols, vanpassar per l'illa. En aquesta obra s'estudia la gènesi de laconstrucció d'aquest mite a partir d'unes idees que s'anaventransmetent plàsticament, literàriament i, també, encara que no entinguem testimonis directes, oralment. El marc cronològic s'haestablert entre 1867, any en què l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria va arribar a l'illa per primera vegada, i 1919, any en el qual JoaquimSorolla va visitar Eivissa. El mite de l'Illa Blanca parla d'un llocirreal i utòpic, encara que amb coordenades geogràfiques concretes,però que només va existir en l'imaginari dels viatgers que el vanconstruir. En definitiva, el mite de l'Illa Blanca respon al somnimodern de trobar un lloc perfecte o ideal.